La teva òptica a Terrassa - BarcelonaLa teva òptica a Terrassa - Barcelona

Despreniment de vitri

El despreniment de vitri posterior (DVP) és un “procés degeneratiu” caracteritzat per la condensació de les fibril·les del gel vitri i la seva liquació.

El despreniment de vitri és un fenòmen normalment benigne que en rares ocasions s'associa amb lesió a la retina (esquinçament retinià). Aquest esquinçament pot evolucionar a un despreniment de retina, de manera que tot pacient amb despreniment de vitri agut ha de ser explorat per l'oftalmòleg.

Els pacients miops, operats de cataracta, amb presència de lesions degeneratives a la retina perifèrica o història familiar de despreniment de retina són més propensos a això. Si es presenten els següents símptomes es recomana anar urgentment a l'oftalmòleg:

  • Aparició o augment recent brusc de mosques volants (miodesopsies).
  • Aparició de llampecs (fotopsies).
  • Aparició al camp visual d'ombres que, des de la perifèria del camp visual, augmenten progressivament cap al centre.

El tractament preventiu del despreniment de retina pot evitar la necessitat de cirurgia en molts pacients. La remissió preventiva és fonamental per evitar la progressió a despreniment.

 

El despreniment de vitri posterior (DVP) és un "procés degeneratiu" caracteritzat per la condensació de les fibril·les del gel vitri i la seva liquació, i dóna lloc a una sèrie de cavitacions a l'interior de l'esmentat gel.

En l'ull del jove, l’humor vitri és un cos homogeni en estat de gel. Amb l'envelliment, el vitri, com tot el cos humà, tendeix a deteriorar-se. Va perdent l'aigua, de manera que el seu volum disminueix. El vitri està subjecte a la retina, però en fer-se més petit, tendeix a estirar aquesta per deixar-se anar. El resultat és un despreniment.

Una fase inicial i prèvia de tot aquest procés, és la degeneració fibril·lar del vitri en què les fibril·les de col·lagen que el conformen s'agrupen formant espècies de bandes visibles pel pacient i descrites com "pèls", "pelusses", "punts" o "teranyines" que suren en el camp visual.

Això és percebut pel pacient com l'aparició brusca d'una taca fosca, de diverses formes, que sura davant del seu camp visual (entopsia), generalment diferent i més gran que les percebudes en la degeneració fibril·lar.

En aquelles persones que sobrepassen els 65 anys d'edat, aquest tipus de degeneració del gel vitri és normal, té una freqüència del 60% a aquesta edat i augmenta al 100% a mesura que ho fa l'edat del subjecte i, de vegades, és un procés lent que pot durar anys.

No obstant això, en els miops el despreniment apareix a una edat més primerenca, relacionat amb el grau de miopia que presentin. A més, aquest procés pot estar afavorit per la presència d'inflamacions, traumatismes i cirurgies intraoculars.

 

Un examen del fons d'ull sota dilatació farmacològica és essencial per descartar aquestes unions i la conseqüent malaltia retiniana. El símptoma fonamental que ha d'alertar al pacient d'una possible complicació del DVP és l'aparició sobtada de "llampecs" o "esclats" (fotopsias) que pot traduir l'existència d'un esquinç o forat retinià per on pugui migrar el vitri líquid, dissecant la retina sensorial en la seva unió amb l'epiteli pigmentari i provocant un despreniment de retina.